Neu i sentit comú

El sentit comú és un bé preuat en desús. Potser perquè el seu valor és poc mesurable i no encaixa en les “lleis” del mercat.

Però el sentit comú és la hòstia!

És com el cor de la ceba: per descobrir-lo has de treure capes i capes, i plorar pel camí.

La recompensa és joiosa i clarivident. Però no dóna diners.

¿Qui vol plorar i treure capes i capes feixugament a canvi de “res”? (“Res” quantificable, “res” transaccionable?)

Pregunta-t’ho. Ara mateix. ¿Tu vols renunciar al sentit comú o no?

És una opció lliure. De moment encara no està prohibida ni una cosa ni l’altra.

-El sentit comú fa que no cridis a l’apocalipsi quan ve una onada de fred siberià i, en canvi, busquis a l’armari uns guants i una bufanda molsuts. (el sentit comú no ajuda a tenir més oients a les ràdios, per exemple).

-El sentit comú fa que no llegeixis i interpretis el món només en clau estadística i comporta que tinguis en compte també els factors que li donen valor afegit, siguin o no siguin quantificables. (el sentit comú no ajuda a convèncer la gent del que t’interessa apel·lant a dades suposadament “neutres” o “científiques”).

-El sentit comú fa que et responsabilitzis de les teves decisions, creences, desitjos i opinions. En comptes de dir que ho has llegit en un diari, que ho han dit per la tele o que “en una enquesta la gent ha dit que”. (el sentit comú et fa responsable).

El sentit comú ets tu. Si vols.

Ets lliure de triar. Depèn només de tu.